L'any 1964 John Coltrane va gravar un disc imprescindible, una obra on es fusiona música
i esperit religiós, una suite amb la qual va
aconseguir la pau interna per encarrilar els darrers anys de la seva vida.
No fa massa que he descobert aquest disc i el xoc que
m'ha produït ha sigut de grans dimensions.
No es tracta només d'escoltar un fantàstic
disc de free-jazz, sinó que per a mi ha significat
descobrir l'estreta relació entre música, fe i
religió. Musicalment m'ha fet anar a les arrels més pures del ritme més primitiu i existencialment
m'ha fet viure la passió, la quasi mort i la redempció d'un
músic en veritable estat de gràcia.
Al llibret que acompanya el disc, John Coltrane escriu: «Dios respira
completamente a través de nosotros,
pero de una forma tan suave que casi no lo notamos". Aquesta frase és
l'essència d'aquest treball fotogràfic. Quantes vegades
hem estat davant d'una obra artística (en el sentit més ampli del terme) i ens hem
preguntat com una persona ha sigut capaç d'expressar-se d'aquella manera
tant perfecta i emocionant? Amb aquestes fotografies l'únic que he volgut fer
ha sigut reflexionar sobre la intensa relació
entre art,
fe i creació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario