El passat dimarts vam sortir pel Serrallo a fer una pràctica sobre fotografia de reportatge. Eren les sis de la tarda i passejant per la vora de les barques hem va envair una gran sensació de tranquil·litat... aquella tranquil·litat que només et donen els pobles quan el sol comença a caure. En aquell precís moment vaig recordar una frase que un amic meu serrallenc va dir en un sopar: "I llavors, vam decidir quedar-nos a casa i no pujar a la ciutat..". Fora de contexte no té cap sentit, però la definició és aquesta: el Serrallo, el poble i Tarragona, la ciutat. Per a mi, el passat dimarts, aquesta afirmació va fer-se totalment realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario