Wilco

Ja que en aquestes darreres entrades estic escribint sobre els millors concerts de la meva vida, no hi podia faltar el de Wilco al Palau de la Música el passat 2 de novembre. Molta gent que em coneix segurament es preguntarà perquè no hi he parlat abans, i la veritat és que no ho he fet perquè encara l'estic assaborint... Va ser un d'aquells concerts que en sortir tens la sensació d'haver viscut i participat d'alguna cosa important, d'haver vist una banda en plena forma, i de ser un afortunat per poder-ho recordar i explicar. Van estar quasi perfectes, compenetrats, còmplices i entregats a un públic molt exigent com és el de Barcelona. Jo penso que els grups tenen moments i si ets capaç de veure'ls en el seu moment ideal et pots considerar un afortunat ja que l'experiència viscuda es inesborrable.


Tinc un amic que sempre explica que ell els va descobrir gràcies a un programa cultural del Canal 33 anomenat "Avisa'ns quan arribi el 2000", on van recomanar un grandíssim disc doble d'uns renovadors del rock americà anomenat "Being There". A partir de llavors el meu amic me'n va parlar molt però la meva relació real amb Wilco comença amb "Summerteeth", el següent disc que van publicar, un disc que vaig portar al cotxe un munt d'anys i que ara el tinc a casa tot descolorit i mig ratllat.


L'any 2004 van vindre per primera vegada a Espanya i van tocar al darrer Primavera Sound que van fer al Poble Espanyol (per a mi la millor edició de totes). Allí va ser on vaig entendre perquè Wilco son tant especials, van fer un concert perfecte, feien fàcil el que era difícil i t'enganxaven desde el primer acord. Aquell era el seu moment, i va coincidir en la publicació de dos grandíssims discs "Yankie Hotel Foxtrot" i "A Ghoost is Born". En aquella època, en determinats cercles musicals de Barcelona, es deia que si els Beatles estiguessin vius farien alguna cosa semblant al que feia Wilco.


Després d'aquell concert no vaig tornat a tenir aquesta sensació de viure alguna cosa important fins el passat 2 de novembre al Palau de la Música, quan aquesta sensació va tornar i amb molta força. També s'ha de dir que el lloc hi ha ajudar una mica. El repertori va ser genial, potser una mica massa centrat en la segona època de Wilco, però això és va sol·lucionar amb l'arribada dels bisos.


La cançó que poso per acompanyar aquesta entrada curiosament és de Wilco... però és una mica especial. Als bisos del concert del Palau una noia va cridar demanant a Jeff Tweddy que toquessin "California Stars", una cançó que no estava al setlist (abans del concert ens el van ensenyar i no hi era). Jeff va riure i va dir: "Si estiguessim a Estats Units i ens la demanessin no la tocariem però aquí a Barcelona sí". Aquesta cançó és una mica especial, es tracta d'una lletra original de Woody Guthrie (una de les més de tres mil que va deixar escrites) i a la que Wilco i Billy Bragg li van posar música en un disc anomenat "Mermaid Avenue". La lletra és increiblement bonica i diu així:

CALIFORNIA STARS

I’d like to rest my
heavy head tonight
On a bed of California stars

I’d like to lay my
weary bones tonight
On a bed of California stars

I’d love to feel
Your hand touching mine
And tell me why
I must keep working on

Yes I’d give my life
To lay my head tonight on a bed
Of California stars

I’d like to dream
My troubles all away
On a bed of California stars

Jump up from my starbed
Make another day
Underneath my California stars

They hang like grapes
On vines that shine
And warm the lovers’ glass
Like friendly wine

So I’d give this world
Just to dream a dream with you
On our bed of California stars

CALIFORNIA STARS

Me gustaría recostar mi
pesada cabeza esta noche
sobre un lecho de estrellas de California

Me gustaría reposar mis
cansados huesos esta noche
sobre un lecho de estrellas de California

Me gustaría sentir
tu mano tocando la mía
diciéndome por qué
tengo que seguir trabajando

Sí, daría mi vida
para apoyar mi cabeza esta noche en un lecho
de estrellas de California

Me gustaría soñar
que mis penas se alejan
desde un lecho de estrellas de Californa

Saltar de mi cama de estrellas
empezar otro día
bajo mis estrellas de California

Cuelgan como uvas
de parras relucientes
y calientan el vaso de los amantes
como un vino amistoso

Así que daría este mundo
sólo por soñar un sueño contigo
en nuestro lecho de estrellas de California