Feia molts dies que tenia aquestes fotos entre cella i cella, les mirava i tenia clar el que volia però no sabia com dir-ho (després de tota aquesta parrafada encara no ho he aconseguit). Són com dos cares de la mateixa moneda. A vegades faig fotos que m'agraden molt i després no sé que fer-ne... i curiosament acostumen a ser fotos que només m'agraden a mi (segurament perquè hem diuen moltes coses, però només me les diuen a mi). Aquestes dos fotos les vaig fer el dia de les comunions a Batea, i hem va agradar especialment la sensació d'abandó de la segona foto. Cada vegada que entro a l'església de Sant Miquel de Batea m'envaeixen moltes sensacions, totes agradables, vaig ser escolà i ens ho vam passar molt bé, visualment és una església molt atractiva (ho diu una persona que no perd ocasió quant viatja d'entrar a qualsevol església que troba al seu pas), i sempre he cregut que guarda mil secrets, centenars d'amagatalls i desenes d'histories que no es poden explicar...
I sí, teniu raó, el títol d'aquesta entrada està posat en tota la mala fé que vulgueu, però és que estem parlant del clero...
Acompanyo les imatges amb la cançó "Compagna di Viaggio" del darrer disc de la cantant italiana Mina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario