Hi ha vegades que aixeques la vista, mires i veus clarament la foto que vols fer. Però també hi ha vegades que no hi ha manera, per molt que t'hi esforços no aconsegueixes plasmar el que tens dibuixat a la ment... i t'agobies. Els dies que vaig estar per Berlin em va venir mil vegades a la memòria la pel·lícula de Wim Wenders "Cielo sobre Berlín", i jo només pensava en fotografiar àngels, i no els veia... i pensava, clar, he de mirar Berlin amb un altres ulls, i amb blanc i negre, i serà llavors quan apareixerà davant meu Bruno Ganz, amb unes grans ales blanques, hem mirarà i somriurà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario