Ali Mohammed Mayub

Ha arribat el mai desitjat moment del comiat. Han sigut cinc estius genials, deu mesos on més que ensenyar hem après. Avui se'n va Ali Mohammed Mayub, el nen saharaui que ha estat compartint la seva vida amb nosaltres els darrers cinc estius. Va aterrar a Catalunya sent un nen, jo diria fins i tot infant, i marxa quasibé fet un home. Aquests dos mesos he tingut una sensació estranya, una sensació que no vaig tindre amb Hatri, com si estigués fent alguna cosa incorrecta o com si estigués fent alguna cosa no desitjada. El cert és que Ali deixarà un buit difícil d'omplir...

Tinc moltes imatges i converses marcades a la ment. Recordo la primera vegada que el vaig veure, sortint del cotxe de ma germana, un infant exageradament prim, amb uns ulls grossos i preciosos i amb cara de no entendre res. No parlava ni català ni castellà, només hassania. Després, vaig arribar a casa i estava dormint (realment el viatge per aquests nens és agotador), el vam despertar per dinar i li vaig ensenyar una pilota de fútbol, llavors ell va dir les paraules màgiques: "Barça i Ronaldinho". En aquell moment vaig entendre que hi ha un idioma universal, l'idioma que parlem els seguidors del Barça, i a partir de llavors tot va ser molt més fàcil. Després va vindre la bicicleta, primer amb rodetes per apendre a anar-hi i després una senyora bici amb la qual va ser el xiquet més feliç del món.

També recordo els primers dies trobar-lo encantat mentres obria i tancava una aixeta, o mentres obria i tancava la llum o els cops que es donava al vidre quan volia sortir al balcó. Tot això que ens pot semblar tant normal a nosaltres no ho és per a un infant acabat d'aterrar d'un camp de refugiats del desert del sàhara. Realment el primer any va ser bastant dur per tota la família.

L'impagable, i desde la distancia encara es veu més, és la dedicació i les ganes que va posar-hi ma mare els primers dies, que van ser els més durs. Va ser ella qui, tot i treballar nou hores al dia a un supermercat, va carregar quasibé sola amb la càrrega que significava Alí. I les seves ganes i dedicació va fer molt ràpida l'adaptació del petit saharaui i ens va fer molt més fàcil a nosaltres el dia a dia. Crec que l'Asunción mai serà veritablement conscient del treball que va fer.

Del moment del comiat només vull recordar la petita conversa que vam tindre mentres anàvem a pujar al autobus, li vaig preguntar si estava content, i ell em va contestar: "Estic content i trist, però més content que trist..."


Alí Mohammed Mayub, desitjo que sobretot siguis molt feliç!!!