sábado, 13 de agosto de 2011

Una tarde a l'hort














Un dels grans records que tinc de quan era petit és el munt d'hores que em passava a l'hort amb mun pare i mun iaio. Als pobles és costum de fer hort, quasi tothom té un trosset on planta verdura per al consum propi de la casa. Jo recordo que teniem un pou d'on treiem l'aigua i la portavem fins un safareig, i recordo molt banyar-m'hi amb ma cosina Noemí, i que l'aigua estava molt i molt freda. I recordo, sobretot, que era un lloc on anavem a buscar caragols, jo esperava que arribes Sant Joan perquè era la temporada alta del caragol...

Però va arribar un moment que l'hort es va acabar. Bé, no va ser ben ve així, els horts no s'acaben mentres les ganes de treballar-los existeixen, sinó que mun iaio és va jubilar i mun pare va deixar de ser pagès. En aquella època, tal com manava l'edat que tenia, jo no apreciava massa la verdura i arrufava el nas quan en tocava menjar. Però com sempre passa en aquesta vida, arriba un moment que les coses canvient, i el que abans era una tortura ara és un plaer. I com que ara ha sigut mun pare el que s'ha jubilat ha dit: "Pos vaig a tornar a fer hort". I jo sóc el més feliç del Món perquè visc al mig de Tarragona i menjo enciam amb gust a enciam, bledes amb gust a bleda, pastanagues i safranories amb gust a pastanaga i safranoria, i sobretot tomates amb gust a tomata!

Avui tinc la sensació que he parlat de pantalons curts i els genolls pelats... Realment és un plaer ser de poble!


Els Pets - Pantalons curts i els genolls pelats



No hay comentarios:

Publicar un comentario