Si els anglesos tenen l'hora del te, nosaltres tenim l'hora del vermut. La major part de vegades sortir a fer el vermut vol dir arribar tard a dinar... Qui no recorda als pares i als iaios a casa, esperant amb la taula parada perquè els hereus i les pubilles estaven al bar fent el vermut? Una de les coses que més m'agrada d'aquesta tradició (a part de compartir el vermut amb les olives) és la variabilitat de l'hora, el vermut el pots començar a les dotze del migdia i ser les tres de la tarda i encara no haber-lo acabat. Res de tenir un hora marcada com els anglesos ho fan amb el té. I aquella sensació, una vegada has sortit del bar, amb la mitja rialla, les galtes rojes i la panxa plena, de tenir l'obligació d'anar a dinar? Genial, la veritat. O no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario