A vegades penso que amb tanta càmara reflex i amb tants objectius de tot tipus el que aconseguim és perdre la espontaneïtat. Ultimament estic posant moltes imatges fetes amb l'iPhone i sense mirar-m'hi massa.
Les associacions que faig entre fotos i música són bastant estranyes, tot i que cada vegada em sorprenen menys. Per a la foto de la catedral de Tarragona un diumenge al matí m'ha vingut a la ment American Standard, el darrer disc de Dayna Kurtz. Aquest treball s'obre amb "Invocation", una cançó que és tota una declaració de principis. La cantant americana ho explica així: “Pedí la ayuda de los dioses en el comienzo de una maratónica sesión de escritura que dio a luz a la mitad de este disco. Podría ser atea, pero soy escritora primero, y como tal somos muy upersticiosos. Pienso que las escrituras sagradas y las diosas son mucho más sexys que las deidades corrientes y molientes”.
Encara resona al meu cervell el concert que la gran Dayna Kurtz va fer al Primavera Sound de 2004, l'últim any que vam poder gaudir de l'encant del Poble Espanyol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario