Sembla que ens agrada molt recordar el passat. Aquests dies compres diaris, revistes, obres la tele, fas zapping, escoltes la ràdio, i només trobes resums del que ha estat l'any que acabem de viure i per afegit la dècada que fa dos dies va acabar. Potser es cosa de la edat però també trobo que amb els meus amics parlem molt, potser massa, del que hem viscut junts, de les aventures de fa mil anys, de les històries que estan guardades al prestatges més alts i allunyats de la memòria. Perquè sempre tornem als anys de l'adolescència? La meva teoria és que la nostra infancia-adolescència va transcórrer durant els meravellosos anys vuitanta i llavors tot estava per fer i tot era possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario