Tot caminant per qualsevol dels Campaments de Refugiats Saharauis del sud d'Argelia un pot experimentar de primera ma que injust es aquest món. Un dels pobles més acollidor de la Terra fa 35 anys que viu exiliat enmig del desert del Sahara. Als saharauis els hi debem la dignitat, ja que els hi hem pres dos vegades: la primera l'any 1975 quant l'Estat espanyol, país colonitzador, els va abandonar i va mirar cap a un altre lloc davant la invasió de Marroc, i l'altra l'any 1991 quant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, previ alto el foc per part del Frente Polisario (Govern legítim saharaui), va aprovar el pla per a un Referèndum d'Autodeterminació que mai s'ha fet. No espero res dels politics però sí desitjo que algun dia Hatri i Alí puguin tornar a viure lliurement a la terra on van neixer i ser feliços els seus pares.
No hay comentarios:
Publicar un comentario