miércoles, 7 de enero de 2015

El meu 2014 musicalment parlant





















Musicalment parlant aquest ha estat el meu 2014. Un any en el qual he pogut escoltar poca música, però crec que prou interessant. També he de dir que alguns discs col·locats en les primeres posicions de les grans llistes nacionals i internacionals m'han avorrit soberanament...

Com sempre, l'ordre de la llista és variables i volàtil, l'únic que tinc clar és la primera posició, Lydia Loveless m'ha robat totalment el cor, la resta ho podeu mesclar com vulgueu.


1. "Somwhere Else"- Lydia Loveless
2. "Perspectiva Caballera" - Sr. Chinarro
3. "Aplausse" - Islandia Nunca Quema
4. "If" - Neuman
5. "The River & The Thread" - Rosanne Cash
6. "Give The People What They Want" - Sharon Jones & The Dap-Kings
7. St. Vincent - St. Vincent (Annie Clark)
8. "The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett" - Eels
9. "Tribal" - Imelda May
10. "Ciutòpolis" - Roger Benet
11. "The Best Day" - Thurston Moore


Really Wanna See You by Lydia Loveless on Grooveshark

miércoles, 17 de diciembre de 2014

Islandia Nunca Quema - "Applause"





























Encara que pugui semblar contradictori, si alguna cosa no vam passar el dissabte passat a la Sala Zero de Tarragona va ser fred. Islandia Nunca Quema, una de les bandes més elegants del panorama musical actual (per algun lloc he llegit que fan "pop il·lustrat") presentava "Applause", el seu primer i esperat disc. Després de la gravació de dos EP de 7" era el moment de l'edició del primer llarga durada, i per a demostrar la seva elegància ho han fet només en format vinil. Acostumats com ens tenen a passatges sonors plens de guitarres elèctriques, el dissabte a la Zero vam poder gaudir de les cançons d'"Applause" suaument embolcallades amb guitarres acústiques i vents.

Tot i que el nom ens pugui transportar a paratges nòrdics i molt freds, la veritat és que res més allunyat de la realitat, Islandia Nunca Quema son una banda de melodies brillants, guitarres delicioses (fantàstic Salva) i veu càlida i molt profunda.

No voldria caure en la falsa temptació de dir que són del Camp de Tarragona perquè això ens faria pensar que alguna cosa falla, no es possible que una banda com Islandia Nunca Quema hagin aparegut enmig d'una escena pop rock tarragonina quasi inexistent. Per això vull creure que, musicalment parlant, son fills de Glasgow, Londres o Chicago...


jueves, 27 de noviembre de 2014

Cabo San Roque


























Divendres passat uns pocs privilegiats vam tindre la sort de gaudir d'una de les bandes més interessants del panorama musical català, es tracta de Cabo San Roque. La proposta de la Laia Torrents i del Roger Aixut ens va presentar el seu nou artilugi anomenat "Tres tristos trons", es tracta d'un virtuos instrument multipercusionista amb el qual han facturat "12 Rounds", el seu darrer i magnífic disc.


Planta de galetes by Cabo San Roque on Grooveshark

lunes, 10 de noviembre de 2014

A Love Supreme




L'any 1964 John Coltrane va gravar un disc imprescindible, una obra on es fusiona música i esperit religiós, una suite amb la qual va aconseguir la pau interna per encarrilar els darrers anys de la seva vida.

No fa massa que he descobert aquest disc i el xoc que m'ha produït ha sigut de grans dimensions. No es tracta només d'escoltar un fantàstic disc de free-jazz, sinó que per a mi ha significat descobrir l'estreta relació entre música, fe i religió. Musicalment m'ha fet anar a les arrels més pures del ritme més primitiu i existencialment m'ha fet viure la passió, la quasi mort i la redempció d'un músic en veritable estat de gràcia.

Al llibret que acompanya el disc, John Coltrane escriu: «Dios respira completamente a través de nosotros, pero de una forma tan suave que casi no lo notamos". Aquesta frase és l'essència d'aquest treball fotogràfic. Quantes vegades hem estat davant d'una obra artística (en el sentit més ampli del terme) i ens hem preguntat com una persona ha sigut capaç d'expressar-se d'aquella manera tant perfecta i emocionant? Amb aquestes fotografies l'únic que he volgut fer ha sigut reflexionar sobre la intensa relació entre art, fe i creació.

miércoles, 8 de octubre de 2014

Concurs de Castells 2014: Emocions Incontrolades


































Fotografiar castells és parlar d'emocions, i segurament qui no hagi viscut mai una diada castellera serà difícil que entengui el significat d'aquesta afirmació. Per moltes fotos que hagim fet i per moltes fotos que veiem mai arribarem a experimentar una mínima part del que el diumenge passat vam viure al Concurs de Castells de Tarragona. Que una colla més que centenaria faci la millor actuació de la seva història i només serveixi per quedar en segona posició, que en una mateixa diada es carreguin tres castells de deu i que els de Vilafranca pateixin fins a l'últim sospir per guanyar el concurs posa de manifest el nivell competitiu que s'ha aconseguit.

Personalment, voldria destacar especialment el 3 de 10 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, i destacar-lo per diversos motius, jo era un dels que no en donava un duro, no ja que el carreguessin, sinó que simplement intentessin tirar-lo. I coses de la vida, el van tirar, el van carregar i el vaig VIURE en primera persona (gràcies Dani per avisar-nos), una mica més i ens posen a la pinya (eh Emilio?). El vaig celebrar com el primer, amb els ulls vidriats per les llàgrimes, i encara ara quan edito les fotos m'emociono.

Finalment, si jo vaig tindre la sort d'estar-hi és gràcies a Tarragona Cultura, IgersTgn, Dani, i totes les persones que ho van fer possible. Moltes gràcies!


Feeling Good by Nina Simone on Grooveshark